L' amistat és una de les millors coses que hi ha al món. És un sentiment molt bonic que demostres al teu amic, és ajudar-lo quan està en una situació difícil, que li fa falta la teva ajuda, la teva comprensió com amic seu.
Un amic no és la persona que sempre et diu sí a tot, sinó aquella persona que sempre et diu les coses, encara que no t'agradin; que és sincer amb tu.
L' amistat si és una amistat vertadera, la persona pot arribar a ser per a tu molt important a la teva vida. S'assembla a l' amor, que cada vegada va creixent més i més, però el que cal tenir en conte és la confiança, poder contar amb algú que t'estimi, poder desfogar-te.
Amic és aquell que mai et deixa sol, que es preocupa per tu i vol que siguis feliç sempre, amb la gent que tu realment estimes i ets feliç. És el que mai et traiciona i després ve amb arrepentiments i llàgrimes falses.
En fi, l’ amistat i l'amor són sentiments que no tota la gent sap que volen dir, el seu significat, ni el que realment són.
Fa molts anys que a una ciutat vivia un home molt valent que s’anomenava Jordi.. Aquest home era molt conegut a la seva ciutat i ajudava molt a les persones, però hi havia un rei que no li agradava ningú i volia la mort del Jordi.
Un dia quan el Jordi estava sol, el rei li va enviar un drac petit per a què el matés , però com el Jordi era molt valent es va barallar amb el drac.
Al final Jordi va matar el drac, però el drac li va arracar un braç; va tenir molta sort. de no morir.
El rei l’avia quedat molt enfadat perquè el Jordi va matar al seu drac petit. Quan el Jordi va descobrir que el rei va enviar un drac per matar-li, va anar a matar-lo a ell. El rei ho va veure arribant al seu castell i va enviar un altre drac, un drac molt gran.
El Jordi i el drac es van començar a barallar i al final el drac va matar al Jordi perquè estava sense un braç. Quan la gent de la ciutat van saber la mort del Jordi tots es van quedar molt enfadats.
El rei estava molt content amb el que havia passat, però quan va mirar per la finestra del seu castell es va quedar impressionat al veure la multitud de gent que el volia matar. El rei va córrer molt però no va tindre escapatòria i la multitud de gent quan es va trobar cara a cara amb ell li va dir:
- ¿Perque has fet això?
I el rei va dir:
- Ha sigut sense voler!
La gent quan va escoltar això li va matar.
En aquesta ciutat vivia un arquitecte molt bo i va esculpìr una estàtua al centre de la ciutat en homenatge a Sant Jordi, per a què la gent quan la mirés recordés aquell home.
Ara, asseguda en un bonic lloc, arriben molts records al meu cap, impossibles d’esborrar, aquells records de la meva vida passada que marquen la meva existència, aquells records que envaeixen la meva ment cada vegada més.
A vegades vénen records tristos d’un cor trencar del qual vull curar moltes ferides, que per més que ho desitgi no desapareixen. Què difìcil es fingir que estic bé, quan el meu cor mor per tu!.
SOL CALENT
OH! QUIN SOL TAN CALENT,
OH! QUIN DIA PERFECTE,
OH! QUIN MATÍ DE SOL,
OH! QUIN BON DIA FA,
AY! QUINA CALOR TINC,
OH! QUIN BARRET EM POSO...
QUIN SOL TAN CALENT QUE HA SORTIT.
ENCARA SORT QUE EL SOL S’HA AMAGAT
I
RAMON SACRISTAN - 2 ESO B
Entrades
Comentaris
Entrades
Comentaris
